dotzè

Potser volíeu: dotze, DOTZE, dotzé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /duˈd͡zɛ/, balear /doˈd͡zə/, /duˈd͡zɛ/

Occidental: /doˈd͡ze/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Reducció de l'antic dotzèn, derivat de dotze, segle XIV

Numeral

<  11è	12è		> 13è
Cardinal: Ordinal: Col·lectiu: Prefix:		dotze dotzè dotzena dodeca-
Viccionari:Llista de nombres en català

dotzè m. ‎(femení dotzena, plural masculí dotzens, plural femení dotzenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició dotze.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit dotze parts iguals.

Notes d'ús

• Es solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
• L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí: segle xii (dotze).

Variants

• dotzé (valencià)

Derivats

• adotzenar

Traduccions

Ordinal

• Anglès: twelfth ^(en)
• Castellà: duodécimo ^(es), decimosegundo ^(es), décimo segundo ^(es)
• Esperanto: dekdua ^(eo)
• Francès: douzième ^(fr)
• Gallec: duodécimo ^(gl)

• Italià: dodicesimo ^(it), duodecimo ^(it), decimosecondo ^(it)
• Occità: dotzen ^(oc), dotzau ^(oc)
• Portuguès: décimo-segundo ^(pt), duodécimo ^(pt)
• Sicilià: dudicèsimu ^(scn)

Partitiu

Nom

dotzè m. ‎(plural dotzens)

1. Una de les dotze parts iguals en què es divideix quelcom.

   Un dotzè es representa 1/12.

Miscel·lània

• Síl·labes: dot·zè (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot