dislocares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /diz.ɫuˈka.ɾəs/
	balear /diz.ɫoˈka.ɾəs/, /diz.ɫuˈka.ɾəs/
Occidental:	/diz.ɫoˈka.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

dislocares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de dislocar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb dislocar

Variants

• [2] disloquessis, disloquesses, dislocassis, dislocasses

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·lo·ca·res (4)