dislocar

Català

Oriental:	central /diz.ɫuˈka/
	balear /diz.ɫoˈka/, /diz.ɫuˈka/
Occidental:	nord-occidental /diz.ɫoˈka/
	valencià /diz.ɫoˈkaɾ/, /diz.ɫoˈka/

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: dislocà
Etimologia: Del llatí dislocāre ‎(«treure de lloc»), segle XIX. Doblet de desllogar.

dislocar trans., pron. ‎(pronominal dislocar-se)

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	dislocar			haver dislocat
gerundi	dislocant			havent dislocat
participi	dislocat, dislocada, dislocats, dislocades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	disloco	disloques	disloca	disloquem	disloqueu	disloquen
	disloque						val
	disloqui						sept
	disloc				dislocau		bal, alg
				dislocam			bal
imperfet	dislocava	dislocaves	dislocava	dislocàvem	dislocàveu	dislocaven
passat simple	disloquí	dislocares	dislocà	dislocàrem	dislocàreu	dislocaren
futur	dislocaré	dislocaràs	dislocarà	dislocarem	dislocareu	dislocaran
condicional	dislocaria	dislocaries	dislocaria	dislocaríem	dislocaríeu	dislocarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	disloqui	disloquis	disloqui	disloquem	disloqueu	disloquin
present	disloque	disloques	disloque			disloquen	occ, bal
imperfet	disloqués	disloquessis	disloqués	disloquéssim	disloquéssiu	disloquessin
		disloquesses		disloquéssem	disloquésseu	disloquessen
	dislocàs	dislocassis	dislocàs	dislocàssim	dislocàssiu	dislocassin	bal
		dislocasses		dislocàssem	dislocàsseu	dislocassen	val, bal (1)
	dislocara	dislocares	dislocara	dislocàrem	dislocàreu	dislocaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	disloca	disloqui	disloquem	disloqueu	disloquin
	–				dislocau		bal, alg
	–		disloque			disloquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	dislocariva	dislocarives	dislocariva	dislocarívem	dislocaríveu	dislocariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	disloquessi		disloquessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... dislocat
perfet				havem	haveu		... dislocat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... dislocar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... dislocar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... dislocat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... dislocat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... dislocat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... dislocat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... dislocat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... dislocar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... dislocar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... dislocat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... dislocat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... dislocat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... dislocat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... dislocat

Paradigmes de flexió: disloco, disloca, disloquem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Treure una cosa del seu lloc

Sortir un os de la seva articulació