diagnostica

Potser volíeu: diagnosticà, diagnòstica, diagnóstica

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /di.əŋ.nusˈti.kə/
	balear /di.əŋ.nosˈti.kə/, /di.əŋ.nusˈti.kə/
Occidental:	nord-occidental /di.aŋ.nosˈti.ka/, valencià /di.aɡ.nosˈti.ka/

• Rimes: -ika

Verb

diagnostica

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de diagnosticar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb diagnostica.

Miscel·lània

• Síl·labes: di·ag·nos·ti·ca (5)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \djaɣ.nosˈti.ka\, meridional \djaɣ.nohˈti.ka\

Americà: alt /djaɡ.n(o)sˈti.ka/, baix \djaɣ.nohˈti.ka\

• Rimes: -ika

Verb

diagnostica

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb diagnosticar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb diagnosticar

Variants

• [2]: (voseo) diagnosticá

Miscel·lània

• Síl·labes: diag·nos·ti·ca (4)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /di.aɲˈɲɔ.sti.ka/

Adjectiu

diagnostica f. ‎(plural diagnostiche)

1. forma femenina de diagnostico

Nom

diagnostica f. ‎(plural diagnostiche)

1. forma femenina de diagnostico
2. diagnòstic

Miscel·lània

• Síl·labes: di·a·gnò·sti·ca (5)