Vés al contingut

despert

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /dəsˈpɛrt/, occidental /desˈpɛɾt/
  • Rimes: -ɛɾt
  • Etimologia: Del llatí expĕrtus, contracció de expergitus («despertat»), participi de expergere («despertar») usat com a participi analògic de expergīscī («despertar-se») en lloc del clàssic irregular experrēctus, segle XIV. Doblet de expert provinent d’un altre verb, i de l’antic espert («despert», figuradament).

Adjectiu

[modifica]

despert m. (femení desperta, plural masculí desperts, plural femení despertes)

  1. Que no està adormit.
  2. (figurat) Viu, espavilat, sagaç.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

despert

  1. (balear) Participi masculí singular del verb despertar.
  2. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de despertar.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: des·pert (2)

Vegeu també

[modifica]