desconhortessi

Català

Verb

desconhortessi

1. (col·loquial septentrional, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb desconhortar.
2. (col·loquial septentrional, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb desconhortar.

Variants

• [1] desconhortés, desconhortàs, desconhortara
• [2] desconhortés, desconhortàs, desconhortara

Miscel·lània

• Síl·labes: des·con·hor·tes·si (5)