desconhortara

Potser volíeu: desconhortarà

Català

Verb

desconhortara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb desconhortar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb desconhortar.

Variants

• [1] desconhortessi, desconhortés, desconhortàs
• [2] desconhortessi, desconhortés, desconhortàs

Miscel·lània

• Síl·labes: des·con·hor·ta·ra (5)