demens

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈdeː.mɛns/
• Etimologia: Del prefix de- i mēns

Adjectiu

dēmēns m. f. n. ‎(genitiu dēmentis)

1. embogit

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	dēmēns			dēmentēs	dēmentia
Vocatiu	dēmēns			dēmentēs	dēmentia
Acusatiu	dēmentem	dēmēns		dēmentēs	dēmentia
Genitiu	dēmentis			dēmentium
Datiu	dēmentī			dēmentibus
Ablatiu	dēmentī			dēmentibus

Sinònims

• amens
• astrosus
• cerebrosus
• stultus