stultus

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈstʊɫ.tʊs/
  • Etimologia: Derivat del protoidoeuropeu *ster- ‎(«tibat, inert»), en el sentit de «incapaç de moure's o de prendre decisions».

Adjectiu[modifica]

stultus m., stulta f., stultum n. ‎(comparatiu stultior, superlatiu stultissimus)

  1. estult

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu stultus stulta stultum stultī stultae stulta
Vocatiu stulte stulta stultum stultī stultae stulta
Acusatiu stultum stultam stultum stultōs stultās stulta
Genitiu stultī stultae stultī stultōrum stultārum stultōrum
Datiu stultō stultae stultō stultīs
Ablatiu stultō stultā stultō stultīs