corifeu
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /ku.ɾiˈfɛw/ balear /ko.ɾiˈfɛw/, /ku.ɾiˈfɛw/ Occidental: /ko.ɾiˈfɛw/
- Rimes: -ɛw
- Etimologia: Del llatí coryphaeus, segle XVII, del grec antic κορυφαῖος (koryphaîos, ‘líder del cor a les tragèdies de l'antiga Grècia’), de κορῠφή (koryphḗ, ‘part superior del cap, corona’), possiblement en última instància del protoindoeuropeu *ḱerh₂- (‘cap, dalt; banya’) + -ῐος (-ios, ‘pertanyent a, relacionat amb’).
Nom
[modifica]corifeu m. (plural corifeus)
- Persona que guiava el cor en les antigues tragèdies gregues i romanes.
- (figurat) Persona que lidera una secta, un partit, etc.
Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: co·ri·feu (3)
- Heterograma de 7 lletres (cefioru)
Vegeu també
[modifica]- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.