contentares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.tənˈta.ɾəs/
	balear /kon.tənˈta.ɾəs/, /kun.tənˈta.ɾəs/
Occidental:	/kon.tenˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

contentares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de contentar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb contentar.

Variants

• [2] contentessis, contentesses, contentassis, contentasses

Miscel·lània

• Síl·labes: con·ten·ta·res (4)
• Anagrames: contestaren, encorsetant

Català antic

Verb

contentares

1. segona persona singular (tu) del passat de contentar
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de contentar

Variants

• [1] contentast, contentist
• [2] contentasses