conhortau

Català

Verb

conhortau

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de conhortar.
2. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb conhortar.

Variants

• [1] conhorteu
• [2] conhorteu

Miscel·lània

• Síl·labes: con·hor·tau (3)