conhorteu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.nurˈtɛw/
	balear /ko.noɾˈtəw/, /ku.nurˈtɛw/
Occidental:	/ko.noɾˈtew/

• Rimes: -ɛw

Verb

conhorteu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de conhortar.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb conhortar.
3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb conhortar.

Variants

• [1] conhortau
• [3] conhortau

Miscel·lània

• Síl·labes: con·hor·teu (3)