conhortares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.nurˈta.ɾəs/
	balear /ko.noɾˈta.ɾəs/, /ku.nurˈta.ɾəs/
Occidental:	/ko.noɾˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

conhortares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de conhortar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb conhortar.

Variants

• [2] conhortessis, conhortesses, conhortassis, conhortasses

Miscel·lània

• Síl·labes: con·hor·ta·res (4)
• Anagrama: conhortar-se