complexus
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /kɔmˈplɛks.ʊs/
- Etimologia: De complector.
Adjectiu
[modifica]complexus m., complexa f., complexum n. (comparatiu complexior, superlatiu complexissimus)
Declinació
[modifica]Primera i segona declinació, -us, -a, -um.
| Cas | Singular | Plural | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
| Nominatiu | complexus | complexa | complexum | complexī | complexae | complexa | |
| Vocatiu | complexe | complexa | complexum | complexī | complexae | complexa | |
| Acusatiu | complexum | complexam | complexum | complexōs | complexās | complexa | |
| Genitiu | complexī | complexae | complexī | complexōrum | complexārum | complexōrum | |
| Datiu | complexō | complexae | complexō | complexīs | |||
| Ablatiu | complexō | complexā | complexō | complexīs | |||
Nom
[modifica]complexus m. (genitiu complexūs)
Declinació
[modifica]| Cas | Singular | Plural |
|---|---|---|
| Nominatiu | complexus | complexūs |
| Vocatiu | complexus | complexūs |
| Acusatiu | complexum | complexūs |
| Genitiu | complexūs | complexuum |
| Datiu | complexuī | complexibus |
| Ablatiu | complexū | complexibus |
Verb
[modifica]complexus
- primera persona singular del pretèrit perfet d'indicatiu actiu de complector