comandares

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ku.mənˈda.ɾəs/, balear /ko.mənˈda.ɾəs/, /ku.mənˈda.ɾəs/
Occidental: /ko.manˈda.ɾes/

Verb[modifica]

co·man·da·res

  1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de comandar
  2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb comandar


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

comandares

  1. segona persona singular (tu) del passat de comandar
  2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de comandar