comandar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ku.mənˈda/, balear /ko.mənˈda/, /ku.mənˈda/
Occidental: nord-occidental /ko.manˈda/, valencià /ko.manˈdaɾ/

Verb[modifica]

co·man·dar trans., intr.

  1. (transitiu) En la guerra o en el context militar, manar sobre altres persones (soldats, guerrillers, etc.).
  2. (intransitiu) Per extensió, manar de forma autoritària.
  3. (transitiu) Controlar la direcció i les maniobres d'un vehicle i, si n'hi ha, manar sobre els seus tripulants, en especial en avions i embarcacions.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: comando, comanda, comandem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

comandar

  1. comandar, manar
  2. lloar

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]