Vés al contingut

comandar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ku.mənˈda/
balear /ko.mənˈda/, /ku.mənˈda/
Occidental:  nord-occidental /ko.manˈda/
valencià /ko.manˈdaɾ/, /ko.manˈda/

Verb

[modifica]

comandar trans., intr.

  1. (transitiu) En la guerra o en el context militar, manar sobre altres persones (soldats, guerrillers, etc.).
  2. (intransitiu) Per extensió, manar de forma autoritària.
  3. (transitiu) Controlar la direcció i les maniobres d'un vehicle i, si n'hi ha, manar sobre els seus tripulants, en especial en avions i embarcacions.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: comando, comanda, comandem

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: co·man·dar (3)

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

comandar

  1. comandar, manar
  2. lloar

Conjugació

[modifica]

Vegeu també

[modifica]