cobro

Potser volíeu: cobró

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈko.βɾu/
	balear /ˈko.bɾo/, /ˈko.bɾu/
Occidental:	/ˈko.bɾo/

• Etimologia: De recobre amb pèrdua d’un fals prefix, de recobrar.

Nom

cobro m. ‎(plural cobros)

1. aixopluc

Verb

cobro

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de cobrar

Variants

• cobre, cobri, cobr

Miscel·lània

• Síl·labes: co·bro (2)
• Anagrames: broco, corbo

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈko.βɾo\

Americà: alt /ˈko.bɾo/, baix \ˈko.βɾo\

• Rimes: -obɾo
• Etimologia: Deverbal de cobrar.

Nom

cobro m. ‎(plural cobros)

1. cobrament

Verb

cobro

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb cobrar

Miscel·lània

• Síl·labes: co·bro (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cobro