cobertor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ku.βərˈto/
	balear /ko.bəɾˈto/, /ku.bərˈto/
Occidental:	nord-occidental /ko.βerˈto/, valencià /ko.beɾˈtoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De cobert i el sufix -or, segle XII.

Nom

cobertor m. ‎(plural cobertors)

1. Bocí de roba que es posa damunt la cortina perquè no es vegi ni verga ni anelles, o que es posa al llit perquè no es vegi la part de davall.

Cites

• "...tostemps hi trobarets unes planures de sanch, que son tamanyes com un cobertor" (Cròn. de Muntaner, s.XIV)

Sinònims

• cobretaula, estovalles, tapet, tovalles.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: cenefa ^(es), sobrecama ^(es) (llit)

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ber·tor (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ko.βeɾˈtoɾ\

Americà: alt /k(o).beɾˈtoɾ/, baix \ko.βeɾˈtoɾ\

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí vulgar coopertorium.

Nom

cobertor m. ‎(plural cobertores)

1. vànova
2. manta
3. cobertor

Miscel·lània

• Síl·labes: co·ber·tor (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cobertor