clivellàreu

Potser volíeu: clivellareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kɫi.βəˈʎa.ɾəw/, balear /kɫi.vəˈʎa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /kɫi.βeˈʎa.ɾew/
	valencià /kɫi.veˈʎa.ɾew/, /kɫi.βeˈʎa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

clivellàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de clivellar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb clivellar.

Variants

• [2] clivelléssiu, clivellésseu, clivellàssiu, clivellàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: cli·ve·llà·reu (4)
• Anagrames: clevillareu, clevillàreu