clevillàreu

Potser volíeu: clevillareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kɫə.βiˈʎa.ɾəw/, balear /kɫə.viˈʎa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /kɫe.βiˈʎa.ɾew/
	valencià /kɫe.viˈʎa.ɾew/, /kɫe.βiˈʎa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

clevillàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de clevillar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb clevillar

Variants

• [2] clevillésseu, clevillàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: cle·vi·llà·reu (4)
• Anagrames: clivellareu, clivellàreu