caragolares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kə.ɾə.ɣuˈɫa.ɾəs/
	balear /kə.ɾə.ɣoˈɫa.ɾəs/, /kə.ɾə.ɣuˈɫa.ɾəs/
Occidental:	/ka.ɾa.ɣoˈɫa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

caragolares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de caragolar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb caragolar.

Variants

• [2] caragoleguesses, caragolessis, caragolesses, caragolassis, caragolasses

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ra·go·la·res (5)
• Anagrama: caragolar-se