capça

Català

• Pronúncia: oriental /ˈkap.sə/, occidental /ˈkap.sa/
• Homòfon: capsa
• Etimologia: probablement format per regressió de capçada, relacionat amb capsa per etimologia popular. Amb la grafia <ç> només es conserva en el món de la botànica i fa referència a la massa compacta i rodona que formen, a l'extrem del caluix, les fulles apinyades de certs llegums. A partir de la paraula capça s'ha format el substantiu capçada per referir-se al conjunt de les branques d'un arbre, des de l'enforcadura fins al cimall, amb fullatge o sense i en agricultura fa referència a un tros de feixa que hom prepara per sembrar-hi alguna classe de llegums, verdura, etc.
• Anagrama: capaç

Nom

cap·ça f. ‎(plural capces)

1. Capça de blat de moro: panolla de blat de moro sense esgranar.
2. Capça de bròquil: la part mengívola del bròquil.

Compostos i expressions

1. capça de sant Joan: planta de la família de les compostes: Leuzea conifera
2. capça grossa

Traduccions

Traduccions: capça

• Castellà: pella ^(es) [1]

• Francès: trognon ^(fr) [1]

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot