Vés al contingut

cantimplora

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  /kən.timˈpɫɔ.ɾə/
Occidental:  nord-occidental /kan.timˈpɫɔ.ɾa/
valencià /kan.timˈpɫɔ.ɾa/, /kan.timˈpɫɔ.ɾɔ/
  • Rimes: -ɔɾa
  • Etimologia: Del català antic cantiplora ‎(«sifó, aixeta de bóta») amb repercussió de la nasal o bé per analogia amb el llatí canna impletoria ‎(«canya d'omplir»), del francès antic chantepleure ‎(«embut, conducte, sifó») o de l'occità antic cantaplora adaptat amb canvi de vocal per pèrdua de percepció de la formació composta, equivalent a canta i plora, pel soroll del líquid que s’escola, segle XV.[1]

Nom[modifica]

cantimplora f. ‎(plural cantimplores)

  1. Recipient, normalment aplanat i amb coberta tèrmica, que serveix per a portar-hi aigua fresca.
  2. sifó (canó corbat)

Descendents[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: can·tim·plo·ra (4)

Vegeu també[modifica]

  1. Germà Colón, Estudis de filologia catalana i romànica, 1997, ISBN 9788478268337

Castellà[modifica]

Peninsular: septentrional /kan.timˈplo.ɾa/, meridional \kaŋ.timˈplo.ɾa\
Americà: alt /kan.t(i)mˈplo.ɾa/, baix \kaŋ.timˈplo.ɾa\, austral /kan.timˈplo.ɾa/

Nom[modifica]

cantimplora f. ‎(plural cantimploras)

  1. (antigament) cantimplora (sifó)
  2. cantimplora (recipient)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: can·tim·plo·ra (4)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cantimplora

Italià[modifica]

  • Pronúncia: /kan.timˈplɔː.ra/
  • Etimologia: Del castellà cantimplora o directament del català .

Nom[modifica]

cantimplora f. ‎(plural cantimplore)

  1. (toscà) termos

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: can·tim·plò·ra (4)

Vegeu també[modifica]

Portuguès[modifica]

Nom[modifica]

cantimplora

  1. cantimplora

Sinònims[modifica]