cantimplora

Català

Oriental:	/kən.timˈpɫɔ.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /kan.timˈpɫɔ.ɾa/
	valencià /kan.timˈpɫɔ.ɾa/, /kan.timˈpɫɔ.ɾɔ/

Rimes: -ɔɾa
Etimologia: Del català antic cantiplora ‎(«sifó, aixeta de bóta») amb repercussió de la nasal o bé per analogia amb el llatí canna impletoria ‎(«canya d'omplir»), del francès antic chantepleure ‎(«embut, conducte, sifó») o de l'occità antic cantaplora adaptat amb canvi de vocal per pèrdua de percepció de la formació composta, equivalent a canta i plora, pel soroll del líquid que s’escola, segle XV.^[1]

cantimplora f. ‎(plural cantimplores)

Recipient, normalment aplanat i amb coberta tèrmica, que serveix per a portar-hi aigua fresca.
sifó (canó corbat)

Recipient per a l’aigua fresca

sifó — vegeu sifó

↑ Germà Colón, Estudis de filologia catalana i romànica, 1997, ISBN 9788478268337

Peninsular: septentrional /kan.timˈplo.ɾa/, meridional \kaŋ.timˈplo.ɾa\

Americà: alt /kan.t(i)mˈplo.ɾa/, baix \kaŋ.timˈplo.ɾa\, austral /kan.timˈplo.ɾa/

cantimplora f. ‎(plural cantimploras)

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cantimplora

cantimplora f. ‎(plural cantimplore)

Vocabolario Etimologico di Pianigiani, 1903.
Per a més informació vegeu l'entrada al Dizionario Italiano Olivetti sobre cantimplora

cantimplora