canonara

Potser volíeu: canonarà

Català

Verb

canonara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb canonar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb canonar

Variants

• [1] canonessi, canonés, canonàs
• [2] canonessi, canonés, canonàs

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·no·na·ra (4)
• Anagrama: acanonar