Vés al contingut

canon

De Viccionari
Potser volíeu: cañón, cànon

Català

[modifica]

Verb

[modifica]

canon

  1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de canonar.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ca·non (2)

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈkæn.ən/

canon ‎(plural canons)

  1. cànon

Vegeu també

[modifica]
  • canon. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /ˈka.non/, meridional \ˈka.noŋ\
Americà: alt /ˈka.non/, baix \ˈka.noŋ\, austral /ˈka.non/

canon m. ‎(plural cánones)

  1. cànon

Relacionats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ca·non (2)
  • Anagrama: ancón

Vegeu també

[modifica]
  • canon. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre canon