cangur

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Segell amb cangur
  • Pronúncia(i): oriental /kəŋˈgur/, occidental /kaŋˈgur/
  • Rimes: -uɾ
  • Àudio: oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del castellà canguro, de l’anglès kangaroo, d'un antic anglès *kangooroo ‎(«cangurú»), de gangurru en la llengua aborigen australiana guugu yimidhirr, aplicat a una de les espècies. Va ser registrat per James Cook el 1770, però Phillip King el 1820 no ho va poder confirmar i es va estendre l'explicació que la resposta a Cook volia dir «no t'entenc». El 1972 es va confirmar l'origen en la paraula gangurru.
Com a mainader és calc semàntic del castellà.

Nom[modifica]

cangur m. ‎(plural cangurs)

  1. Marsupial d'Austràlia i illes pròximes caracteritzat per tenir la part posterior més desenvolupada, que li permet de caminar a salts, i les femelles disposen d'una bossa a l'abdomen amb les glàndules mamàries.
  2. Impermeable amb mànigues, caputxa i una butxaca ampla al davant
  3. (peixos) bocadolça

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

cangur m. f. ‎(plural cangurs)

  1. (castellanisme) Mainader o mainadera a hores convingudes.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: can·gur (2)
  • Heterograma de 6 lletres (acgnru)

Vegeu també[modifica]


Romanès
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈkan.ɡur/
  • Etimologia: Del francès kangourou.

Nom[modifica]

cangur m. ‎(plural canguri)

  1. cangur

Declinació[modifica]

Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu-acusatiu (un) cangur cangurul (niște) canguri cangurii
Genitiu-datiu (unui) cangur cangurului (unor) canguri cangurilor
Vocatiu cangurule, cangure cangurilor