cangur

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

segell amb cangur


  • Pronúncia: oriental /kəŋˈgur/, occidental /kaŋˈgur/
  • Rimes: -uɾ
  • Etimologia: D'un antic anglès kangooroo provinent de gangurru en la llengua aborigen australiana guugu yimidhirr aplicat a una de les espècies. Va ser registrat per James Cook el 1770, però Phillip King el 1820 no ho va poder confirmar i es va estendre l'explicació que la resposta a Cook volia dir «no t'entenc». El 1972 es va confirmar l'origen en la paraula gangurru i que possiblement a King li van donar la paraula minha que vol dir «menjar».

Nom[modifica]

can·gur m. ‎(plural cangurs)

  1. Marsupial d'Austràlia i illes properes caracteritzat per tenir la part posterior més desenvolupada, que el permet caminar a salts, i les femelles disposen d'una bossa a l'abdomen amb les glàndules mamàries.
  2. Impermeable amb mànigues, caputxa i una butxaca ampla al davant
  3. (peixos) bocadolça

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

can·gur m. f. ‎(plural cangurs)

  1. Mainader o mainadera a hores convingudes.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Romanès
[modifica]

Nom[modifica]

cangur m. ‎(plural canguri)

Declinació
Cas Singular Plural
Indefinit
Nom. acc. un cangur niște canguri
Gen. dat. unui cangur unor canguri
Definit
Nom. acc. cangurul cangurii
Gen. dat. cangurului cangurilor
Vocatiu cangurule
cangure
cangurilor
  1. cangur