cangur
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental ⓘ, occidental /kaŋˈgur/
- Rimes: -uɾ
- Etimologia: Del castellà canguro, de l’anglès kangaroo, d'un antic anglès *kangooroo («cangurú»), de gangurru en la llengua aborigen australiana guugu yimidhirr, aplicat a una de les espècies. Va ser registrat per James Cook el 1770, però Phillip King el 1820 no ho va poder confirmar i es va estendre l'explicació que la resposta a Cook volia dir «no t'entenc». El 1972 es va confirmar l'origen en la paraula gangurru.
- Com a mainader és calc semàntic del castellà.
Nom[modifica]
cangur m. (plural cangurs)
- Marsupial d'Austràlia i illes pròximes caracteritzat per tenir la part posterior més desenvolupada, que li permet de caminar a salts, i les femelles disposen d'una bossa a l'abdomen amb les glàndules mamàries.
- Impermeable amb mànigues, caputxa i una butxaca ampla al davant
- (peixos) bocadolça
Variants[modifica]
Traduccions[modifica]
Marsupial d'Austràlia
Nom[modifica]
cangur m. f. (plural cangurs)
- (castellanisme) Mainader o mainadera a hores convingudes.
Traduccions[modifica]
Mainader a hores convingudes
|
|
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: can·gur (2)
- Heterograma de 6 lletres (acgnru)
Vegeu també[modifica]
Romanès[modifica]
- Pronúncia: /ˈkan.ɡur/
- Etimologia: Del francès kangourou.
Nom[modifica]
cangur m. (plural canguri)
Declinació[modifica]
| Singular | Plural | |||||
| Indefinit | Definit | Indefinit | Definit | |||
| Nominatiu-acusatiu | (un) | cangur | cangurul | (niște) | canguri | cangurii |
| Genitiu-datiu | (unui) | cangur | cangurului | (unor) | canguri | cangurilor |
| Vocatiu | cangurule, cangure | cangurilor | ||||