cangur

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

segell amb cangur
  • Pronúncia: oriental /kəŋˈgur/, occidental /kaŋˈgur/
  • Rimes: -uɾ
  • Etimologia: Del castellà canguro, de l’anglès kangaroo, d'un antic anglès *kangooroo ‎(«cangurú»), de gangurru en la llengua aborigen australiana guugu yimidhirr, aplicat a una de les espècies. Va ser registrat per James Cook el 1770, però Phillip King el 1820 no ho va poder confirmar i es va estendre l'explicació que la resposta a Cook volia dir «no t'entenc». El 1972 es va confirmar l'origen en la paraula gangurru.
Com a mainader és calc semàntic del castellà.

Nom[modifica]

can·gur m. ‎(plural cangurs)

  1. Marsupial d'Austràlia i illes pròximes caracteritzat per tenir la part posterior més desenvolupada, que li permet de caminar a salts, i les femelles disposen d'una bossa a l'abdomen amb les glàndules mamàries.
  2. Impermeable amb mànigues, caputxa i una butxaca ampla al davant
  3. (peixos) bocadolça

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

can·gur m. f. ‎(plural cangurs)

  1. Mainader o mainadera a hores convingudes.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Romanès
[modifica]

Nom[modifica]

cangur m. ‎(plural canguri)

Declinació
Cas Singular Plural
Indefinit
Nom. acc. un cangur niște canguri
Gen. dat. unui cangur unor canguri
Definit
Nom. acc. cangurul cangurii
Gen. dat. cangurului cangurilor
Vocatiu cangurule
cangure
cangurilor
  1. cangur