brogir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /bɾuˈʒi/
Occidental: nord-occidental /bɾoˈʒi/, valencià /bɾoˈd͡ʒiɾ/, /bɾuˈd͡ʒiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: brogí
  • Etimologia: Encreuament del llatí rugīre ‎(«rugir») i *bragere ‎(«bramar»), segle XIV.

Verb[modifica]

bro·gir intr.

  1. Crear un soroll una multitud cridant en la llunyania o, potser, l'aigua de la mar.

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]