brogir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /bɾuˈʒi/
Occidental: nord-occidental /bɾoˈʒi/, valencià /bɾoˈd͡ʒiɾ/, /bɾuˈd͡ʒiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: brogí
  • Etimologia: Del llatí *brugīre, encreuament de rugīre ‎(«rugir») i *bragere ‎(«bramar»), segle XIV.

Verb[modifica]

brogir intr.

  1. Fer un soroll confús i continuat, un brogit, una remor.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: brogeixo, brogeix, brogim

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bro·gir (2)

Vegeu també[modifica]