brogírem

Potser volíeu: brogirem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /bɾuˈʒi.ɾəm/

Occidental: nord-occidental /bɾoˈʒi.ɾem/, valencià /bɾoˈd͡ʒi.ɾem/, /bɾuˈd͡ʒi.ɾem/

• Rimes: -iɾem

Verb

brogírem

1. (literari) primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de brogir
2. (valencià) primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb brogir

Variants

• [2] brogíssim, brogíssem