brindis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbɾin.dis/

Àudio: central

(fitxer)

, balear

(fitxer)

, valencià

(fitxer)

• Etimologia: Del castellà brindis, segle XVIII, de l'alemany bring dir es ‎(«t'ho ofereixo»).

Nom

brindis m. ‎(plural invariable)

1. Acció de brindar.
2. Salutació, felicitació o agraïment que es diu alçant la copa.

Sinònims

• txin-txin

Derivats

• brindar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: toast ^(en)
• Castellà: brindis ^(es)
• Francès: toast ^(fr)

• Gallec: brinde ^(gl)
• Italià: brindisi ^(it)

Verb

brindis

1. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb brindar

Variants

• brindes, brindos

Miscel·lània

• Síl·labes: brin·dis (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈbɾin.dis/, meridional \ˈbɾiŋ.dih\

Americà: alt /ˈbɾin.d(i)s/, baix \ˈbɾiŋ.dih\, austral /ˈbɾin.dis/

• Rimes: -indis
• Etimologia: De l'expressió alemanya ich bring dir’s ‎(«t'ho ofereixo»), popularitzat quan els soldats alemanys van saquejar Roma el 1527 i van oferir la ciutat a l’emperador Carles V.

Nom

brindis m. ‎(plural invariable)

1. brindis

Miscel·lània

• Síl·labes: brin·dis (2)