brindis

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈbɾin.dis/
  • Etimologia: Del castellà brindis, segle XVIII, aquest de l'alemany bring dir es ‎(«t'ho ofereixo»).

Nom[modifica]

brindis m. ‎(plural invariable)

  1. Acció de brindar.
  2. Salutació, felicitació o agraïment que es diu alçant la copa.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

brindis

  1. segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb brindar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: brin·dis (2)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /ˈbɾin.dis/, meridional \ˈbɾiŋ.dih\
Americà: alt /ˈbɾin.d(i)s/, baix \ˈbɾiŋ.dih\, austral /ˈbɾin.dis/
  • Etimologia: De l'expressió alemanya ich bring dir’s ‎(«t'ho ofereixo»), popularitzat quan els soldats alemanys van saquejar Roma el 1527 i van oferir la ciutat a l’emperador Carles V.

Nom[modifica]

brindis m. ‎(plural invariable)

  1. brindis

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: brin·dis (2)