brama

Potser volíeu: bramà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɾa.mə/, occidental /ˈbɾa.ma/
• Rimes: -ama
• Etimologia: De bramar, segle XV.

Nom

brama f. ‎(plural brames)

1. Rumor, veu pública.
2. Fama, reputació.
3. Escuma de la llet.

Compostos i expressions

• córrer la brama
• tenir en brama de

Nom

brama m. ‎(plural brames)

1. (mallorquí) Infant molt ploraner.

Verb

brama

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bramar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bramar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bra·ma (2)
• Anagrames: abram, Abram, mabra

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Occità

Nom

brama f. ‎(plural bramas)

1. (zoologia) brema (Abramis brama)
2. (zoologia) Blicca bjoerkna

Sinònims

• [1]: daurada de Rose, platucha
• [2]: platucha

Vegeu també

• Benoèt, Gui. Las bèstias, 2008. Tolosa: IEO Edicions, 2008, p. 110. ISBN 978-2-85910-454-2.