bombo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: bombó, BOMBÓ


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbom.bu/, occidental /ˈbom.bo/
  • Etimologia: Forma masculina de bomba.

Nom[modifica]

bombo m. ‎(plural bombos)

  1. Instrument membranòfon de percussió consistent en un tambor molt gros que es toca amb una maça i que forma part de les bandes militars, de les orquestres i de la bateria de jazz.
  2. Lloança exagerada per atraure l'atenció.
  3. Caixa giratòria que conté números per treure a l'atzar.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

bombo m. f. ‎(plural bombos)

  1. Músic que toca el bombo.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

bombo

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bombar
    [Jo] bombo, bombe, bomb o bombi.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bombar
    [Que jo] bombo, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] bombi o bombe.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bombar
    [Que ell/ella/vostè] bombo, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] bombi o bombe.

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bom·bo (2)
  • Anagrama

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈbom.bo/

Nom[modifica]

bombo m. ‎(plural bombos)

  1. bombo
  2. xato (vaixell)
  3. (col·loquial) grossesa (d’embarassada)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bom·bo (2)


Gallec
[modifica]

Nom[modifica]

bombo m. ‎(plural bombos)

  1. bombo

Nom[modifica]

bombo m. f. ‎(plural bombos)

  1. bombo


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈbɔm.boː/

Nom[modifica]

bombō

  1. datiu singular de bombus
  2. ablatiu singular de bombus