bocata

Caló espanyol

• Etimologia: Del romaní bokhaθar, ablatiu de bokh ‎(«gana»), flexió antiga fossilitzada per expressions com morir de hambre ‎(«patir, morir de fam»).

Nom

bocata ‎(bokáta) f.

1. gana

Sinònims

• boqui ‎(bóki)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /boˈka.ta/

Americà: alt /boˈka.t(a)/, baix /boˈka.ta/

• Rimes: -ata
• Etimologia: De bocadillo amb sufixoide argòtic. Atribuït a l’humorista Forges.

Nom

bocata m. ‎(plural bocatas)

1. (col·loquial) entrepà

Sinònims

• bocadillo

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre bocata