gana

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈɡa.nə/, balear /ˈɟa.nə/, /ˈɡa.nə/
Occidental: /ˈɡa.na/
  • Rimes: -ana
  • Etimologia: Potser del got ganion, derivat del protogermànic wanatōną, «estar desitjós, estar mancat de», que podria venir del llatí vanus ‎(«buit, mancat de contingut»), segle XII.

Nom[modifica]

ga·na f. ‎(plural ganes)

  1. Desig de menjar, sensació impulsada per la necessitat d'aliment.
  2. (sovint en plural) Desig de fer alguna cosa o de que aquesta cosa s'esdevingui.

Compostos i expressions[modifica]

  • de bona gana: que es farà una feina de forma voluntària i amb ànim positiu.
  • de mala gana: que es farà una feina per obligació i sense posar mirament pel resultat
  • donar la gana: expressió en què impera la voluntat i no es vol raonar les motivacions d'una acció.
  • ni ganes: expressió de rebuig davant d'una oferta.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Nom[modifica]

ga·na f. ‎(plural ganas)

  1. (també en plural) gana ‎(«desig de fer»)