gana

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈɡa.nə/, balear /ˈɟa.nə/, /ˈɡa.nə/

Occidental: /ˈɡa.na/

• Rimes: -ana
• Etimologia: Potser del got ganion, derivat del protogermànic wanatōną, «estar desitjós, estar mancat de», que podria venir del llatí vanus ‎(«buit, mancat de contingut»), segle XII.

Nom

ga·na f. ‎(plural ganes)

1. Desig de menjar, sensació impulsada per la necessitat d'aliment.
2. (sovint en plural) Desig de fer alguna cosa o de que aquesta cosa s'esdevingui.

Compostos i expressions

• de bona gana: que es farà una feina de forma voluntària i amb ànim positiu.
• de mala gana: que es farà una feina per obligació i sense posar mirament pel resultat
• donar la gana: expressió en què impera la voluntat i no es vol raonar les motivacions d'una acció.
• ni ganes: expressió de rebuig davant d'una oferta.

Sinònims

• apetit

Traduccions

Desig de menjar

• Alemany: Appetit ^(de) m., Hunger ^(de) m.
• Anglès: hunger ^(en)
• Basc: gose ^(eu)
• Bretó: naon ^(br) m.
• Castellà: apetito ^(es), hambre ^(es)
• Danès: sult ^(da)
• Eslovac: hlad ^(sk) m.
• Eslovè: glad ^(sl) m.
• Esperanto: malsato ^(eo)
• Finès: nälkä ^(fi)
• Francès: faim ^(fr)
• Friülà: fan ^(fur)
• Grec: πείνα ^(el) f. ‎(pina)
• Italià: fame ^(it)

• Japonès: 飢え ^(ja)
• Llatí: fames ^(la) f.
• Noruec: sult ^(no) m.
• Occità: fam ^(oc) f.
• Polonès: głód ^(pl) m.
• Portuguès: fome ^(pt)
• Retoromànic: fom ^(rm)
• Romanès: foame ^(ro) f.
• Rus: го́лод ^(ru) m. ‎(gólod)
• Sard: fàmene ^(sc)
• Suec: hunger ^(sv)
• Turc: açlık ^(tr)
• Txec: hlad ^(cs) m.
• Xinès: 飢餓 ^(zh) ‎(饥饿, jī'è)

Desig de fer alguna cosa

• Alemany: Lust ^(de)
• Anglès: hunger ^(en), desire ^(en)
• Castellà: gana ^(es)

• Francès: envie ^(fr)
• Italià: voglia ^(it)
• Llengua de signes catalana: GANES ^(csc)

Vegeu també

• Gana a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /ˈɡa.na/

Nom

ga·na f. ‎(plural ganas)

1. (també en plural) gana ‎(«desig de fer»)