gana

Català

• Pronúncia: oriental /ˈga.nə/, occidental /ˈga.na/
• Rimes: -ana
• Etimologia: Potser del got ganion, derivat del protogermànic wanatōną, «estar desitjós, estar mancat de», que podria venir del llatí vanus ‎(«buit, mancat de contingut»).

Nom

ga·na f. ‎(plural ganes)

1. Desig de menjar, sensació impulsada per la necessitat d'aliment.
2. (Sovint en plural) Desig de fer alguna cosa o de que aquesta cosa s'esdevingui.

Compostos i expressions

• "de bona gana"= que es farà una feina de forma voluntària i amb ànim positiu.
• "de mala gana"= que es farà una feina per obligació i sense posar mirament pel resultat
• "donar la gana"= expressió en què impera la voluntat i no es vol raonar les motivacions d'una acció.
• "ni ganes!"= expressió de rebuig davant d'una oferta.

Traduccions

Desig de menjar

• Alemany: Appetit  ^(de) m., Hunger  ^(de) m.
• Anglès: hunger ^(en)
• Castellà: apetito ^(es), hambre ^(es)

• Francès: faim ^(fr)
• Italià: fame ^(it)
• Portuguès: fome ^(pt)

Desig de fer alguna cosa

• Alemany: Lust ^(de)
• Anglès: hunger ^(en), desire ^(en)
• Castellà: gana ^(es)

• Francès: envie ^(fr)
• Italià: voglia ^(it)
• Llengua de signes catalana: GANES ^(csc)

Vegeu també

• Gana a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /ˈɡa.na/

Nom

ga·na f. ‎(plural ganas)

1. (També en plural) gana