gana

Català

• Pronúncia: oriental /ˈga.nə/, occidental /ˈga.na/
• Etimologia: Potser del got ganion, derivat del protogermànic wanatōną, «estar desitjós, estar mancat de», que podria venir del llatí vanus ‎(«buit, mancat de contingut»).

Nom

ga·na f. ‎(plural ganes)

1. Desig de menjar, sensació impulsada per la necessitat d'aliment.
2. (Sovint en plural) Desig de fer alguna cosa o de que aquesta cosa s'esdevingui.

Compostos i expressions

• "de bona gana"= que es farà una feina de forma voluntària i amb ànim positiu.
• "de mala gana"= que es farà una feina per obligació i sense posar mirament pel resultat
• "donar la gana"= expressió en què impera la voluntat i no es vol raonar les motivacions d'una acció.
• "ni ganes!"= expressió de rebuig davant d'una oferta.

Traduccions

    Desig de menjar

Alemany: Appetit  (de) m., Hunger  (de) m. Anglès: hunger (en) Castellà: apetito (es), hambre (es)

Francès: faim (fr) Italià: fame (it)

    Desig de fer alguna cosa

Alemany: Lust (de) Anglès: hunger (en), desire (en) Castellà: gana (es)

Francès: envie (fr) Italià: voglia (it)

Referències

• Gana a la Viquipèdia
• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia: /ˈɡa.na/

Nom

ga·na f. ‎(plural ganas)

1. (També en plural) gana