bloquege

Català

Verb

bloquege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bloquejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bloquejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bloquejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bloquejar

Variants

• [1] bloquejo, bloquegi, bloqueig
• [2] bloquegi
• [3] bloquegi
• [4] bloquegi