bleir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /bɫəˈi/
Occidental: nord-occidental /bɫeˈi/, valencià /bɫeˈiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: bleí
  • Etimologia: Incerta, o bé preromana o bé germànica.

Verb[modifica]

bleir trans., pron. ‎(pronominal bleir-se)

  1. (central, nord-occidental) cremar, abrusar
  2. (central, nord-occidental) apallissar

Variants[modifica]

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: bleeixo, bleeix, bleïm

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]