bleigués

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

bleigués

  1. (col·loquial central, septentrional, nord-occidental) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb bleir
  2. (col·loquial central, septentrional, nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb bleir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: blei·gués (2)
  • Anagrama: beleguis