beque

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈbɛ.kə/, balear /ˈbɛ.cə/, /ˈbɛ.kə/
Occidental: /ˈbe.ke/

Verb[modifica]

be·que

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de becar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb becar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb becar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb becar


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: /ˈbe.ke/
Americà: alt /ˈbe.k(e)/, baix /ˈbe.ke/
  • Etimologia: Del català bec ‎(«punta en la vora d’un recipient»).

Nom[modifica]

be·que m. ‎(plural beques)

  1. (nàutica) Punta de proa.
  2. (nàutica, sovint en plural) latrina