beneit
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /bəˈnɛjt/, balear /bəˈnəjt/, /bəˈnɛjt/
- Occidental: /beˈnejt/
- Rimes: -ɛjt
- Etimologia: [1] Del llatí benedictus. [2] Variant de beneït per la creença que els poc intel·ligents eren beneïts per Déu.
Adjectiu[modifica]
beneit m. (femení beneita, plural masculí beneits, plural femení beneites)
- (obsolet, religió) Que ha rebut la benedicció, que ha estat beneït.
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Adjectiu[modifica]
beneit m. (femení beneita, plural masculí beneits, plural femení beneites)
- Que té poca intel·ligència.
Traduccions[modifica]
Que té poca intel·ligència
Nom[modifica]
beneit m. (plural beneits, femení beneita)
- Persona de poca intel·ligència.
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Persona de poca intel·ligència
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: be·neit (2)