beneit

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: Beneit, beneït


Català
[modifica]

Oriental: central /bəˈnɛjt/, balear /bəˈnəjt/, /bəˈnɛjt/
Occidental: /beˈnejt/
  • Etimologia: [1] Del llatí benedictus. [2] Variant de beneït per la creença que els poc intel·ligents eren beneïts per Déu.

Adjectiu[modifica]

be·neit m. ‎(femení beneita, plural masculí beneits, plural femení beneites)

  1. (obsolet, religió) Que ha rebut la benedicció, que ha estat beneït.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

be·neit m. ‎(femení beneita, plural masculí beneits, plural femení beneites)

  1. Que té poca intel·ligència.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

be·neit m. ‎(plural beneits, femení beneita)

  1. Persona de poca intel·ligència.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]