Vés al contingut

beneit

De Viccionari
Potser volíeu: Beneit, beneït

Català

[modifica]
Oriental:  central /bəˈnɛjt/
balear /bəˈnəjt/, /bəˈnɛjt/
Occidental:  /beˈnejt/
  • Rimes: -ɛjt
  • Etimologia: De beneït per desplaçament de l’accent (compareu amb beina), del llatí *benedīctus, de benedĭctus amb canvi de timbre per analogia amb dīcere i que dóna el doblet Benet i l’antic benet.[1] En sentit figurat per la creença que els poc intel·ligents eren beneïts per Déu.

Adjectiu

[modifica]

beneit m. ‎(femení beneita, plural masculí beneits, plural femení beneites)

  1. (obsolet, religió) Que ha rebut la benedicció, que ha estat beneït.
  2. Que té poca intel·ligència.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

beneit m. ‎(plural beneits, femení beneita)

  1. Persona de poca intel·ligència.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: be·neit (2)

Vegeu també

[modifica]
  1. La pica de l’aigua beneita, Atles Lingüístic del Domini Català