benedictus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /bɛ.nɛˈdɪk.tʊs/
• Etimologia: Del verb benedīcō.

Nom

benedictus m. ‎(genitiu benedictī)

1. beneït

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	benedictus	benedictī
Vocatiu	benedicte	benedictī
Acusatiu	benedictum	benedictōs
Genitiu	benedictī	benedictōrum
Datiu	benedictō	benedictīs
Ablatiu	benedictō	benedictīs