beneigués
Català[modifica]
Verb[modifica]
beneigués
- (col·loquial) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneir
- (col·loquial) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneir
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: be·nei·gués (3)
- Anagrama: esbieguen