beneigués
Català
[modifica]Verb
[modifica]beneigués
- (col·loquial) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneir.
- (col·loquial) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneir.
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: be·nei·gués (3)
- Anagrama: esbieguen