beneir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /bə.nəˈi/
Occidental: nord-occidental /be.neˈi/, valencià /be.neˈiɾ/

Verb[modifica]

be·ne·ir trans.

  1. Fer caure la gràcia divina sobre un lloc, una persona o una acció.
  2. Lloar, aprovar.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: beneeixo, beneeix, beneïm

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: beneir