barbullir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /bər.buˈʎi/
Occidental:  nord-occidental /bar.βuˈʎi/, valencià /baɾ.buˈʎiɾ/

Verb[modifica]

barbullir intr.

  1. Agitar-se amb brogit, d’una manera turbulenta.
    L'Alice sentia que la llet li barbullia a l'estómac, mentre s'enfonsava en la neu amb els esquís a l'espatlla.[1]
    La mar barbullia als peus del margenal, enmig d'un escampall de desferres.[2]

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: barbullo, barbull, barbullim

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bar·bu·llir (3)

Vegeu també[modifica]

  1. Paolo Giordano, La solitud dels nombres primers, 2015
  2. Esteve Fàbregas i Barri, Dos segles de marina catalana: històries de gent de mar, 1961