Vés al contingut

barbullir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /bər.buˈʎi/
Occidental:  nord-occidental /bar.βuˈʎi/
valencià /baɾ.buˈʎiɾ/, /baɾ.βuˈʎi/

Verb

[modifica]

barbullir intr.

  1. Agitar-se amb brogit, d’una manera turbulenta.
    L'Alice sentia que la llet li barbullia a l'estómac, mentre s'enfonsava en la neu amb els esquís a l'espatlla.[1]
    La mar barbullia als peus del margenal, enmig d'un escampall de desferres.[2]

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: barbullo, barbull, barbullim

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: bar·bu·llir (3)

Vegeu també

[modifica]
  1. Paolo Giordano, La solitud dels nombres primers, 2015
  2. Esteve Fàbregas i Barri, Dos segles de marina catalana: històries de gent de mar, 1961