barbullir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /bər.buˈʎi/
Occidental: nord-occidental /bar.βuˈʎi/, valencià /baɾ.βuˈʎiɾ/

Verb[modifica]

bar·bu·llir intr.

  1. agitar-se
    -L'Alice sentia que la llet li barbullia a l'estómac, mentre s'enfonsava en la neu amb els esquís a l'espatlla, perquè els esquís te'ls has de portar tot sol, fins que no ets prou bo perquè algú te'ls porti.[1]
    -La mar barbullia als peus del margenal, enmig d'un escampall de desf erres: fragments de tàpia i de muralles, [2]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Paolo Giordano, La solitud dels nombres primers, 2015
  2. Esteve Fàbregas i Barri, Dos segles de marina catalana: històries de gent de mar, 1961