barallar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /bə.ɾəˈʎa/
Occidental: nord-occidental /ba.ɾaˈʎa/, valencià /ba.ɾaˈʎaɾ/
Informal: balear /bə.ɾəˈja/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: barallà
  • Etimologia: D'origen incert, potser d'una forma llatina *baraliare d’origen preromànic indoeuropeu *baral ‎(«tallar, fregar»), segle XIII. Cognat del castellà barajar i del portuguès baralhar.

Verb[modifica]

ba·ra·llar trans., pron. ‎(pronominal barallar-se)

  1. Fer renyir dues persones.
  2. (pronominal) Manifestar agressivament el desacord amb una altra persona.
  3. (castellanisme) escartejar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: barallo, baralla, barallem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]