barallar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /bə.ɾəˈʎa/, balear /bə.ɾəˈja/
Occidental:  nord-occidental /ba.ɾaˈʎa/
valencià /ba.ɾaˈʎaɾ/, /ba.ɾaˈʎa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: barallà
  • Etimologia: D'origen incert, potser d'una forma llatina *baraliare d’origen preromànic indoeuropeu *baral ‎(«tallar, fregar»), segle XIII. Cognat del castellà barajar i del portuguès baralhar.

Verb[modifica]

barallar trans., pron. ‎(pronominal barallar-se)

  1. Fer renyir dues persones.
  2. (pronominal) Manifestar agressivament el desacord amb una altra persona.
  3. (castellanisme) escartejar

Variants[modifica]

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: barallo, baralla, barallem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ba·ra·llar (3)

Vegeu també[modifica]