bandolege

Català

Verb

bandolege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bandolejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bandolejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bandolejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb bandolejar.

Variants

• [1] bandolejo, bandolegi, bandoleig
• [2] bandolegi
• [3] bandolegi
• [4] bandolegi

Miscel·lània

• Síl·labes: ban·do·le·ge (4)