bandires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bənˈdi.ɾəs/, occidental /banˈdi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

bandires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de bandir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb bandir.

Variants

• [2] bandissis, bandisses

Miscel·lània

• Síl·labes: ban·di·res (3)
• Heterograma de 8 lletres (abdeinrs)
• Anagrames: brandies, esbandir