Vés al contingut

bandir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /bənˈdi/
Occidental:  nord-occidental /banˈdi/
valencià /banˈdiɾ/, /banˈdi/

Verb

[modifica]

bandir trans.

  1. bandejar
  2. Convocar algú per mitjà d’un ban.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: bandeixo, bandeix, bandim

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]