bandir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /bənˈdi/
Occidental: nord-occidental /banˈdi/, valencià /banˈdiɾ/

Verb[modifica]

bandir trans.

  1. bandejar
  2. Convocar algú per mitjà d’un ban.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: bandeixo, bandeix, bandim

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]