balma

Potser volíeu: balmà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbaɫ.mə/, occidental /ˈbaɫ.ma/
• Rimes: -alma
• Etimologia: Preromà incert, probablement precèltic, segle XIII. Cognat de l’occità balma, del francoprovençal baume, piemontès balma, llombard barma.

Nom

balma f. ‎(plural balmes)

1. Cova poc profunda en un vessant rocós en la qual penetra la claror.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: rock shelter ^(en)
• Castellà: abrigo ^(es)
• Francès: abri-sous-roche ^(fr), balme ^(fr), baume ^(fr)
• Occità: balma ^(oc) f.

Verb

balma

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de balmar-se.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb balmar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: bal·ma (2)
• Anagrames: ablam, ambla, amblà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot