atiador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /a.ti.əˈðo/

Occidental: nord-occidental /a.ti.aˈðo/, valencià /a.ti.aˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De atiar i el sufix -dor.

Nom

atiador m. ‎(plural atiadors)

1. Que atia, o que serveix per atiar, o que li agrada atiar.
2. Utensili per atiar el foc (d'una llar, d'un forn, etc.).

Sinònims

• atiadó, arcaisme [1]

Traduccions

Que atia

• Castellà: atizador ^(es), soplador ^(es), atizadero ^(es)
• Francès: attiseur ^(fr), celui qui atisse

• Italià: aizzatore ^(it), colui che attizza
• Llatí: excitator ^(la), concitator ^(la)

Utensili per atiar

• Castellà: atizador ^(es), soplador ^(es), atizadero ^(es)
• Francès: attiseur ^(fr), celui qui atisse

• Italià: aizzatore ^(it), colui che attizza
• Llatí: excitator ^(la), concitator ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ti·a·dor (4)
• Anagrames: atordia, dotaria

Vegeu també

• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.