atiador

Català

Unes burxes amb un atiador al mig

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ti.əˈðo/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /a.ti.aˈðo/, valencià /a.ti.aˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De atiar i el sufix -dor, segle XIX.

Adjectiu

atiador m. ‎(femení atiadora, plural masculí atiadors, plural femení atiadores)

1. Que atia, que serveix per atiar.

Traduccions

Que atia

• Castellà: atizador ^(es)
• Francès: attiseur ^(fr), qui atisse ^(fr)
• Italià: atizzatore ^(it)
• Llatí: excitator ^(la), concitator ^(la)

Nom

atiador m. ‎(plural atiadors)

1. Barreta de ferro acabada en ganxo que s’empra per atiar el foc (d'una llar, d'un forn, etc.)

Variants

• atiadó (arcaisme)

Sinònims

• contier, escontier

Hiperònims

• burxa, furga

Hipònims

• sirventa

Traduccions

Utensili per atiar

• Anglès: poker ^(en)
• Castellà: atizador ^(es), soplador ^(es), atizadero ^(es)
• Francès: attisoir ^(fr)
• Italià: attizzatoio ^(it)
• Llatí: excitator ^(la), concitator ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ti·a·dor (4)
• Anagrames: atordia, dotaria

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB