aspire

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

as·pi·re

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aspirar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb aspirar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb aspirar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb aspirar


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /əˈspaɪə(ɹ)/
    àudio (EUA)
  • Etimologia: Del francès antic aspirer, derivat del llatí aspirare.

Verb[modifica]

aspire ‎(3a persona singular present aspires, gerundi aspiring, passat i participi aspired)

  1. aspirar
    Ex.: He aspires to become a successful doctor. — («Ell aspira a ser un metge reeixit.»)