aspire

Català

• Anagrames: espair, espiar, Espirà, separi, separí

Verb

as·pi·re

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aspirar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb aspirar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb aspirar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb aspirar

Anglès

• Pronúncia: /əˈspaɪə(ɹ)/

  àudio (EUA)

• Etimologia: Del francès antic aspirer, derivat del llatí aspirare.

Verb

aspire ‎(3a persona singular present aspires, gerundi aspiring, passat i participi aspired)

1. aspirar

   Ex.: He aspires to become a successful doctor. — («Ell aspira a ser un metge reeixit.»)